PER TRETZE RAONS (13 REASON WHY)

Per Verònica Muñoz Nieto
Psicòloga de la Fundació Didàctica Catalunya

Per tretze raons (13 Reasons Why) és el nom de la sèrie adolescent estrenada a Netflix a finals del mes de Març del 2017. Està basada en un llibre de Jay Asher amb el mateix nom, considerat un best-seller als Estats Units.

 

La protagonista, una noia nord-americana de secundària, decideix posar fi a la seva vida a causa de certes experiències que viu amb els seus companys d’institut. Abans de suïcidar-se grava tretze cintes de cassette, on explica les raons que l`han empès a dur a terme aquesta decisió.

Els temes tractats a la sèrie i les vivències dels seus protagonistes, s’han convertit en els temes més parlats a les xarxes socials aquestes últimes setmanes.

La sèrie consta de tretze capítols, on es poden veure escenes d’assetjament escolar (bullying), assetjament a través de les xarxes socials (cyberbullying), slut shaming1, masclisme, agressions sexual, etc. Per aquesta raó és important tenir presents les diferents crítiques que ha rebut la sèrie, ja que malgrat considerar-se com a molt encertada a l’hora de mostrar els problemes en que pot trobar-se un adolescent en un institut en el segle XXI, i defensar constantment que hi ha altres vies per solucionar-los, s’han de considerar l’estat anímic i l’edat de l’espectador per evitar diferents interpretacions.

El bullying o assetjament escolar el pateixen dos de cada deu alumnes en tot el planeta. Un estudi realitzat per Joventut i Seguretat a Catalunya va revelar les següents proporcions de nois i noies de 12 a 18 anys que van experimentar, dins l’escola, conductes d’intimidació un cop a la setmana o més durant el primer trimestre del curs 2000-2001: un 10,5% informava d’agressions verbals directes, 5,6% informava d’agressions verbals indirectes, 2,4% informava d’agressions físiques directes, i un 1,3% informava d’agressions físiques indirectes.

El psicòleg noruec Dan Olweus, defineix per primera vegada el bullying com una conducta de persecució física i/o psicològica, que realitza un/a alumne/a en contra d’un altre, al que tria com a víctima de repetits atacs. Aquesta acció que és negativa i intencionada, situa a la víctima en una posició de la qual difícilment pot escapar pels seus propis mitjans. La continuïtat d’aquestes relacions provoca en les víctimes efectes clarament negatius, com baixa autoestima, crisis d’ansietat i quadres depressius; aspectes que dificulten la seva integració en l’entorn escolar i fan baixar el seu rendiment acadèmic.

 Hi ha diferents tipologies de maltractaments entre iguals. L’assetjament escolar pot ser:

Físic: Pegar, amagar objectes, trencar o robar coses.

Verbal: Insultar, posar mals noms o parlar malament d’algú.

Social: Ignorar a algú o no deixar-lo participar en alguna activitat.

Mixt (físic i verbal): Amenaçar amb l’objectiu d’intimidar, fer xantatge o assetjar sexualment.

Psicològic: El component psicològic està inclòs en tots els tipus comentats anteriorment, ja que aquestes situacions provoquen una baixa autoestima i una sensació d’inseguretat i temor en els alumnes que les pateixen.

S’ha de dir que, en el cas de l’assetjament de tipus verbal, les situacions en què es dóna solen ser poc conegudes o, fins i tot, ignorades pels adults, ja que normalment tendeixen a categoritzar-se com a pròpies de l’edat, sense tenir en compte les conseqüències que poden arribar a causar. A més, aquest tipus de maltractament és més habitual entre les noies, ja que els nois acostumen a desenvolupar una violència física.

En una situació d’assetjament, es poden trobar diferents participants. Els protagonistes solen ser l’agressor i la víctima, encara que la resta dels alumnes de l’aula també formen part de la situació actuant com a seguidors de l’agressor, defensors de la víctima, o bé, com a espectadors neutrals.

Els alumnes que se senten intimidats pels altres, solen ser el centre de les burles i bromes desagradables, no tenen molts amics o ja no es relacionen amb els alumnes que eren els seus amics, i al pati solen quedar-se a prop dels mestres. Durant les classes donen l’aparença de sentir inseguretat i ansietat, i es pot veure una davallada en els resultats  acadèmics. A més, sovint solen portar el material fet malbé, perden objectes o diners, i inventen excuses per evitar anar a l’escola.

Per una altra banda, els alumnes que intimiden als altres solen ser nens o nenes impulsives, amb una manca d’autocontrol i empatia, i que tendeixen a freqüentar entorns, siguin familiars o socials,  en els quals es  defensa la violència com a eina de relació amb els altres.

Amb l’objectiu de posar fi a aquest fenomen social que ha augmentat en els darrers anys,  existeixen recursos per tal d’ajudar als alumnes que són víctimes d’assetjament escolar. La Fundació Didàctica Catalunya és experta en tractar aquests tipus de problemes i evidentment la Generalitat, i diferents associacions dedicades als nens i els joves, han creat programes de prevenció i intervenció per tal d’ajudar-los si ho pateixen, o per atendre la denuncia d’algun cas observat, amb l’objectiu de posar-hi remei.

Alguns d’aquests recursos són:

Telèfon 116 111 Infància Respon.

Guia “Parlem de bullying” del Consell de la Joventut de Barcelona.

Asociación No al Acoso Escolar. (noalacoso.org)

Web Anti-bullying. (acosoescolar.info)