Tens dificultats a l’hora de guiar al teu fill?

 

Per Desirée Porcel Vivas
Psicòloga Nº Col·legiada 21319

  1. 1. Aprèn a reforçar al teu fill

Algunes vegades, tenim la sensació que reconeixem als nens totes aquelles coses que ens satisfà que realitzin. Tot i així, aquesta percepció no és del tot realista. En moltes situacions, creiem que allò adequat que està fent el nen és la seva obligació. Per aquest motiu, no creiem necessari fer-s’ho saber. Però, no ens agrada als adults que a la feina ens afalaguin pel que fem?. És també la nostra obligació!. No només estem acostumats a felicitar-los menys del que hauríem, sino que a més ens encanta poder repetir una i una altra vegada allò que no fan bé. – Així ho canviaran-, pensem… D’aquesta manera, no seria igual de lògic afalagar per tal de que mantinguin aquelles conductes apropiades?

Reforçar una conducta o una ordre que el nen ha realitzat tal i com l’adult ha demanat, ajudarà a què en un futur es torni a repetir. Reforçar no és únicament premiar amb aspectes materials, és molt més complicat; també entra en joc el reforç social. A més, és important saber aplicar qualsevol tipus de reforç correctament. A continuació s’exposen aspectes bàsics per realitzar un reforç correcte:

Reforçar únicament davant de situacions apropiades.

Elogiar immediatament després de la conducta apropiada.

Ser consistent en el reforç.

Ser realistes en el reforç.

Donar un reforç concret, positiu i sincer.

Utilitzar el reforç social (paraules, gestos, carícies, somriures…).

Elogiar davant d’altres persones.

Augmentar el reforç davant de nens amb majors dificultats, als que els hi suposa un gran esforç realitzar la conducta desitjada.

Ensenyar al nen a que aprengui a reforçar-se a ell mateix.

Per a que aquestes estratègies funcionin, és necessari que el nen conegui amb exactitud quina és la conducta exacta que es desitja que realitzi, quines recompenses rebrà i quines conseqüències negatives apareixeran si no realitza el que s’ha pactat.  A més, l’aplicació dels reforçadors i de les conseqüències han de ser consistents, fermes i realistes.

  1. 2. Aplica uns límits realistes

De la mateixa manera que és important que els nens sàpiguen amb exactitud quines conductes s’espera d’ells i poder així recompensar-los, és igual d’important que també coneguin quines conductes no es desitja que apareguin. A continuació s’explica com ha de ser un límit per tal de que sigui eficaç i es pugui aplicar amb sensatesa:

Afirmacions clares, directes i que coneguin que s’espera exactament d’ells.

Actuar de model davant dels nens. Els hem d’explicar que han de fer i mostra’ls-hi.

L’obediència i el respecte cap a l’adult és indispensable.

El  nen  ha  de  tenir  tota  la  informació  necessària  sobre  la  seva  acció  i  les  seves conseqüències per poder prendre decisions.

Donar la responsabilitat als nens de les seves accions.

Amb aquestes petites pautes, aconseguim que els nens s’involucrin en les decisions i coneguin que s’espera d’ells. Aquests aspectes ajuden a que la desobediència disminueixi i a que cada vegada posin menys a prova els límits posats pels adults.

  1. 3. Expressa les ordres de manera correcta

Per tal que els nens entenguin i coneguin quina és la conducta apropiada que s’espera d’ells, és important que rebin l’ordre de manera clara i directa. No s’ha d’entrar en explicacions profundes  ni  donar  voltes  al  mateix  tema  durant  molt  de  temps.  Per  aquest  motiu,  el llenguatge també ha de ser el correcte i adaptar-ho al nen al que va dirigit  el missatge.

D’aquesta manera, és important que hi hagi un consens entre els pares sobre les ordres i les normes per tal de que el nen no rebi missatges contradictoris.

És important que el nen rebi les ordres d’una en una. En el cas de que necessitem que realitzi una tasca molt llarga i elaborada, és millor dividir-la en submetes. Així, cada vegada que el nen realitzi  una  petita  tasca,  serà  elogiat  per  l’adult.  D’aquesta  manera,  motivarem  al  nen  a realitzar la següent part de la tasca fins aconseguir la realització completa de la mateixa.

Els missatges han de ser en positiu, cal explicar als nens què és el que han de fer. Mai direm què és el que no s’espera d’ells, ja que així saben el que no han de fer però no exactament el que l’adult espera d’ells, la conducta compensatòria. A més, no hem de caure en l’amenaça, sinó en la petició de realitzar la conducta adaptativa.

Cal utilitzar frases amb l’estructura de “si… llavors…”, així informem al nen de que esperem d’ell i quina serà la recompensa immediata. És molt important reforçar positivament i socialment la seva obediència.

En els moments en que sigui possible, es poden oferir dues alternatives de resposta que siguin adaptatives. D’aquesta manera, involucrem al nen en la decisió i li fem veure que ell també forma part del procés i té la sensació de control de la situació. És també molt útil anar avisant al nen amb antelació de la conducta que s’espera que es realitzi (p. Ex Ens hem de preparar per sortir i el nen està jugant. Podem avisar-lo amb antelació, inclòs varies vegades. Així en l’últim moment no caldrà anar amb presses i provocant desobediència en el nen. Cal tenir en compte que els nens necessiten el seu temps de reacció i de realització de les tasques).

  1. 4. S’ha de mostrar fermesa

Quan de manera habitual els nens no tenen límits establerts, és usual que es mostrin desobedients i provocadors davant de les ordres que els hi donen els adults. Per aquest motiu, és important mostrar-se ferma i constant davant de l’aplicació dels límits.

A l’inici, pot ser complicat aconseguir aquest canvi de perspectiva i introduir de manera progressiva unes noves normes de conducta. És molt possible que en les primeres ocasions els nens continuïn desobeint, provoquin, facin rebequeries, cridin, es posin agressius, plorin… És important que en aquestes ocasions ens continuem mostrant fermes i no prestem atenció a aquestes conductes no adequades i que volem eliminar. Si és necessari, és adequat que l’adult surti d’aquella situació (assegurant-se de que el nen no pot patir cap mal) i quan el nen es tranquil·litzi, tornar-ho a intentar.

Per tal d’assegurar-nos de què el nen mostra atenció al que li estem dient, un bon recurs és posar-nos a la seva alçada, mirar-li als ulls, agafar-li les espatlles (amb suavitat però amb fermesa) i expressar-li de manera clara, concisa, directa i ferma quina és la conducta que volem que realitzi.

Per transmetre aquest missatge de fermesa, hem d’utilitzar un to de veu seriós (però sense cridar) i mostrar-li que estem enfadats davant de la conducta no desitjada.

En els casos en els que sabem que el nen es pot mostrar despistat, és adequat repetir-li de manera constant que estigui atent al que li explicarem. Un cop captada la seva atenció, hem de fer arribar el missatge de manera clara i directa. A més, també podem buscar el recolzament d’un altre adult que reafirmi la teva actitud i la teva decisió.