Altes capacitats: un do?

Volem compartir amb tots vosaltres aquest article del prestigiós pediatra Javier Berché sobre les altes capacitats.

Altes capacitats: un do?
Per Javier Berché

La superdotació no equival a èxit. Els alumnes amb altes capacitats no sempre tenen un bon rendiment acadèmic i això comporta frustració i fracàs. El pediatre Javier Berché, expert en aquest camp, desmitifica la imatge que es té d’aquestes persones i en descriu els patiments, que es poden arrossegar durant tota la vida.

A l’aula ens trobem alumnes que sobresurten pel seu rendiment o que tenen potencial per fer-ho. Detectar aquests casos amb altes capacitats és fonamental per poder atendre les seves necessitats especifiques i ajudar-los a desenvolupar tot el seu potencial.

Alumnes amb altes capacitats: superdotació, talent i precocitat

Aquest alumnat amb capacitats intel·lectuals de nivell superior, de tota manera, no forma un grup homogeni, sinó que també hi trobem matisos. Parlem de superdotació quan en el comportament de l’alumne hi ha una interacció entre les altes capacitats intel·lectuals, l’alt nivell de creativitat i el compromís amb les tasques. Mostren una capacitat cognitiva superior a la mitjana, amb bona memòria, atenció i predisposició per a l’aprenentatge. Tenen una alta productivitat i són originals. Mostren confiança amb ells mateixos, i són perseverants. Acostumen a mostrar il·lusió pel treball i poden portar diferents projectes al mateix temps.

Ens referim al talent quan un alumne mostra una elevada aptitud en un àmbit concret però que en canvi en d’altres pot presentar nivells discrets o fins i tot deficitaris. Est pot parlar de talents complexos quan destaquen diverses aptituds especifiques. La irregularitat és una de les característiques de l’alumnat talentós.

Per últim, la precocitat implica un ritme més ràpid de desenvolupament en una o diverses àrees. Els alumnes amb precocitat solen manifestar un major nombre de recursos intel·lectuals que els seus companys i companyes mentre estan madurant. Una vegada acabada la maduració les seves capacitats intel·lectuals s’equilibren amb les dels companys. És un fenomen evolutiu.

Aquest alumnat no sempre té un bon rendiment acadèmic. Cal utilitzar els procediments i estratègies d’identificació també  amb aquells alumnes que tenen un elevat potencial però  no aconsegueixen bons resultats acadèmics, quan  presentin problemes de conducta, manca de motivació, i/o deficiències específiques.

Els primers en observar que un nen o una nena tenen altes capacitats són els adults propers, freqüentment els seus pares i els mestres. En la detecció cal utilitzar protocols que recullin dades del professorat, els pares i els propis alumnes, si no són massa petits, ja que les altes capacitats han de manifestar-se en diferents contextos.

A l’hora d’intervenir en casos d’alumnes superdotats i amb talents cal preveure diversos elements. S’ha d’incidir en completar i ampliar els continguts normals de cada etapa educativa, treballar els objectius de socialització i les habilitats comunicatives, en especial en aquells casos en què es detecten mancances en aquestes àrees, i la integració adequada de l’alumne amb el seu grup d’iguals.